Amanieu de la Broqueira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmanieu de la Broqueira
Biografia
Naixementcomtat de Comenge (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1160 Modifica el valor a Wikidata –  1210 Modifica el valor a Wikidata

Amanieu de la Broqueira, també Nameus o Amaneus, (fl. 1160-1210) fou un trobador occità originari d'Era Broquèra,[1] a l'antic comtat de Comenge.

Amanieu de la Broqueira apareix entre els testimonis d'una donació feta el 1188 pel comte Bernart IV d'Armagnac, a favor de la catedral de Santa Maria d'Aush.[2]

Se li atribueixen dues cansos sense marcacions musicals conservades al Manuscrit E[3] (BN f.f. 1749)ː[4] Mentre que'l talans mi cocha (21.1)[5] i Quan reverdejon li conderc (21.2).[6] A la cançó Quan reverdejon li conderc cita un joglar amb el nom d'En Porta-joya d'Engolmes, probablement identificable amb Porta Joia l'Escaciers esmentat als sirventès de Raimon de Durfort[2] Ben es malastrucx dolens (397,1a). Aquest nom del joglar que cita Amanieu de la Broqueira, Porta Joya, era tanmateix comú a la Occitània medieval.[7]

Quan reverdejon li conderc[8]

Quan reverdejon li conderc,

e la lauzeta puei' a mont,

e li auzelet dui e dui

en lur lati, segon que s'es,

fan retendir la calmeilla

pe'l fin joi qu'ins en lor s'es mes.


Per ma enemigua m'esperc

per so quar tostem sim defui;

aisi ja l'en penra merces,

qu'ieu no sai com si s conseilla,

quar de leis no ve negus bes.

[...]

Mentre que'l talans mi cocha[9]

Mentre que'l talans mi cocha,

ei' amors, si amors,

cantarai tot a estros

de vos car mi faitz amar

celeis que nom vol jauzir

ni de sos hueils esguarar:

per qu'ieu m'azir,

aisso m destrui;

Mas lo joi de leis, quar l'am, me desdui.

[...]

Referències[modifica]

  1. «Amanieu de la Broqueira, Aquitaine Empty Amanieu de la Broqueira» (en francès). Coups de coeur poetiques. [Consulta: 21 març 2020].
  2. 2,0 2,1 «Amanieu de la Broqueira {PC 21}» (en francès). Trobar. [Consulta: 21 març 2020].
  3. Jeanroy, 1923, p. 22-25.
  4. Cançoner E (en occità), p. 169. 
  5. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  6. Beltran, Roig i Simó, 2006, p. 65.
  7. Horrent, 1951, p. 107.
  8. Raynouard, 1820, p. 215.
  9. VVAA, 1842, p. 563.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]